Tots coneixem el nou "pack" de retallades que el senyor Mas ha proposat per l'any que ve: augment de les taxes universitàries fins a un 7.5%, augment del preu de l'aigua, dels carburants i del transport públic, i baixada dels sous dels funcionaris. A tots ens afecten aquestes retallades, qui més qui menys utilitza el transport públic, o el cotxe o, òbviament l'aigua. Però no a tothom ens afecta de la mateixa manera.
Jo mateixa, fins fa una setmana, creia que era una de les més afectades: la meva mare és funcionària, jo vaig a la universitat i, per anar-hi, utilitzo el transport públic. Si el la "T-Jove" de dues zones ja valia més de 170 euros, no podia creure que el seu preu s'incrementés encara més. Per altra banda, el sou dels funcionaris ja va minvar aproximadament un 5% el darrer any, la meva mare tremolava pensant que li podrien baixar més. El col•lectiu de funcionaris té mala fama per la població, perquè s'ha estès el rumor de que treballen molt poc i cobren molt. Potser alguns funcionaris, diguem-ne "alts funcionaris", compleixen aquesta suposició, però no és el cas de la majoria. És per aquesta concepció dels funcionaris que el fet de que els els retallin el sou a ells és una mesura que a la població els sembla correcta, ja que suposa "que els que més tenen siguin els que més ajudin a superar la crisi". Els funcionaris no són multimilionaris, ni res semblant.
Aquesta era la meva concepció de la situació fins que vaig trobar-me a la mare d'una ex-companya de classe. Ella és una immigrant procedent de sud-amèrica que fa nou anys que és aquí. Em va preguntar, preocupada, que si anar a la universitat era molt car. La seva filla vol començar l'any que ve medicina i a la vegada volen anar de vacances al seu país d'origen al qual fa 5 anys que no hi van. Amb el sou de la seva parella, vigilant de seguretat, i el seu, netejadora de cases ocasional, és obvi que no es poden permetre pagar la universitat de la seva filla, a la vegada que han de pagar també l'educació del fill petit, les nombroses factures i el seu desitjat viatge. És veritat que existeixen beques, però són tan sol•licitades que és improbable que li toqui alguna.
És per això que, és cert que a mi les retallades m'afecten, però hi ha famílies que encara més. Si segueixen retallant la situació serà un peix que es mossega la cua, si pugen les taxes universitàries molt poca gent tindrà accés a l'educació, això suposarà que, o bé, no puguin accedir a estudis superiors i, per tant, no podran accedir a una feina que els hi agradi i els faci feliços (que al cap i a la fi és una de les coses més importants), o bé, sortiran del país buscant oportunitats, i les persones amb potencial que podrien ajudar a superar un moment tan dur aniran buscant altres oportunitats fora d'aquí.
